Tots coneixem la Loli com a directora de l’Escola Industrial i, als qui hem arribat al centre els darrers anys, en algun moment ens han explicat que, abans de directora, va ser cap d’estudis i que, molt abans d’això, fins i tot en va ser alumna!
Però escoltar la narració de la seva trajectòria dels seus llavis i descobrir la profunditat que se n’amaga al darrere és el que realment resulta fascinant.
La vida de la Loli és una història de superació, treball i constància. I la clau del seu èxit sempre va ser la seva brillant intel·ligència, que ja la feia destacar des de ben petita.
De família humil i nombrosa, la Loli va estudiar perquè tothom al seu voltant s’adonava que la xiqueta valia i, gràcies a beques, ajudes i premis de reconeixement acadèmic, va realitzar una carrera escolar i universitària impecable.
El seu primer record de l’Escola Industrial va ser d’admiració davant d’unes instal·lacions que li van semblar d’allò més maques a aquella noieta de tretze o catorze anys, amb uns passadissos immensos i uns patis tan espaiosos. I el seu amor per la bellesa i solemnitat d’aquest institut l’ha acompanyada per sempre més, ja que la Loli ha dedicat molta feina al manteniment i la reforma dels diferents espais al llarg de la història d’aquest centre.
Resumint molt, el seu recorregut professional, la Loli ha estat professora de Formació Professional, professora de Tecnologia a l’ESO, cap de departament, tutora, dinou anys de cap d’estudis i vuit de directora.
I, a tot això, la seva vida personal s’anava desenvolupant al voltant de la Industrial. Aquí va fer grans amistats, va trobar l’amor dos cops i també va ser l’institut del seu fill. Al llarg d’aquests anys, ha sabut destacar la part positiva de la seva feina: diu que, com a professora, entrar a l’aula era el moment bo de la jornada; i, com a directora, estar al timó d’un transatlàntic com aquest ha estat possible amb el gran equip que l’ha acompanyat.
La petjada que deixa l’Escola Industrial a la Loli és d’una pregona gratitud, per tot el viscut tant professionalment com personal. I la petjada que deixa ella és la d’haver treballat sempre humanament i des del cor.
Gràcies, Loli, per la teva visió i per la teva comprensió que posa per davant de tot a les persones. Desitgem que gaudeixis molt de la teva jubilació!