Història

1862–1902 Sabadell, en plena expansió industrial, impulsa la formació tècnica per als treballadors. Es funden institucions com el Casino Industrial (1862), l’Instituto Industrial (1863) i l’Escola Industrial i Mercantil (1873).

1902 Fundació de l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis amb el suport del Gremi de Fabricants i la Caixa d’Estalvis de Sabadell. La primera seu se situa al carrer Sant Antoni, amb Narcís Giralt com a primer director.

1911 Inauguració d’un nou edifici modernista dissenyat per Jeroni Martorell, que esdevé una icona del centre i de la ciutat.

1925 S’estableixen tres grans branques formatives: General, Industrial i Artística, fet que diversifica l’oferta educativa.

1936–1939 Durant la Guerra Civil, l’Escola es divideix en tres centres autònoms: Escola Tèxtil, Arts i Oficis i Comerç.

1939 Amb l’inici de la dictadura franquista, es prohibeix l’ús del català i l’Escola passa a dependre de les autoritats del règim.

1959 L’Escola és reconeguda com a Centre de Formació Professional, iniciant una nova etapa centrada en els estudis tècnics.

1963 Construcció de l’edifici actual, que permet la modernització dels espais i del projecte educatiu.

1983 Integració de l’Escola al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, dins el nou context democràtic.

1995 L’Escola es transforma en un Institut d’Educació Secundària (IES), mantenint una àmplia oferta de cicles formatius i modernitzant-se pedagògicament.