L’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell

Entre els edificis modernistes més importants hi trobem l’antic edifici de l’Escola Industrial.

L’institut té  orígen en la industrialització a Sabadell al llarg del segle XIX. La necessitat de formar els treballadors a nivell teòric i pràctic per les necessitats que reclamaven els empresaris i tallers de la ciutat va portar que el 27 de febrer del 1902, en una sessió de la Junta del Gremi de Fabricants, es plantegés la creació d’una nova escola que fusionés els ensenyaments que es podien donar des del Gremi de Fabricants i l’Acadèmia de Belles Arts.

El 12 de març s’anuncià l’acord amb l’Acadèmia de Belles Arts per a constituir l’Escola Industrial i d’Arts i Oficisamb l’ajut de l’Ajuntament i de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, que cedí locals en la seva seu del carrer Sant Antoni (actual Museu d’Història) per a les primeres classes. En un document manuscrit de l’arxiu de l’Escola queda constància que el primer curs (de forma encara no oficial, ja que la Junta no es constituí fins el mes de maig) de l’Escola s’impartí entre el 5 d’abril i el 30 de juny del 1902.El primer director i un dels fundadors va ser Narcís Giralt. En un fulletó de l’Arxiu de l’Escola es deia que l’admissió d’alumnes quedava oberta fins el 9 d’abril, amb les següents matèries: Teoria de teixits, Dibuix general artístic, Pintura, Escultura, Matemàtiques elementals, Dibuix lineal geomètric, Perspectiva, Mecànica industrial i Física i Química industrials.

El 12 de març s’anuncià l’acord amb l’Acadèmia de Belles Arts per a constituir l’Escola Industrial i d’Arts i Oficisamb l’ajut de l’Ajuntament i de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, que cedí locals en la seva seu del carrer Sant Antoni (actual Museu d’Història) per a les primeres classes. En un document manuscrit de l’arxiu de l’Escola queda constància que el primer curs (de forma encara no oficial, ja que la Junta no es constituí fins el mes de maig) de l’Escola s’impartí entre el 5 d’abril i el 30 de juny del 1902.El primer director i un dels fundadors va ser Narcís Giralt. En un fulletó de l’Arxiu de l’Escola es deia que l’admissió d’alumnes quedava oberta fins el 9 d’abril, amb les següents matèries: Teoria de teixits, Dibuix general artístic, Pintura, Escultura, Matemàtiques elementals, Dibuix lineal geomètric, Perspectiva, Mecànica industrial i Física i Química industrials. 

Com és que una escola que té com a objectius formar obrers especialitzats i tècnics industrials ensenyarà art i oficis? A part de la influència de l’Acadèmia de Belles Arts en la seva fundació, cal tenir en compte que estàvem en l´època del Modernisme, moment en què s’unia l’estètica i la utilitat en la producció arquitectònica i s’introdueix la figura de l’obrer especialitzat que ha d’estar format en les arts decoratives. Els oficis com la forja, l’ebenisteria, l’estuc, la ceràmica, etc., són fonamentals i, per tant, la preparació artística ha de formar part de la formació bàsica dels obrers que s’hi dediquin. A més a més, moltes indústries necessitaven obrers formats en el dibuix lineal per tal de poder emprar plànols per a la construcció de peces (indústria mecànica), el disseny de teixits també demanava coneixements artístics, etc. L’educació artística està enfocada a la seva aplicabilitat, es tracta de formar artesans amb certs coneixements i habilitats artístiques. La finalitat última de l’Escola no és la de formar artistes, sinó obrers amb capacitat suficient per poder aplicar aquests coneixements i habilitats en determinats oficis .En el primer Reglament Interior de l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de Sabadell (1902) s’establien els oficis a impartir: Mecànics, Filadors, Fusters de màquines, Tintorers, Aprestadors, Ebenistes, Dibuixants de teixits, Pràctics de teixits i Caps de fàbrica. L’any 1907 s’introduïren nous plans d’estudis a l’Escola: el de sargidores de peces i el de passadores-nuadores.

Una escola adaptada a les necessitats