1ª Part: dels orígens a la Guerra Civil:

L’evolució industrial de Sabadell des de mitjans del segle XIX va crear la necessitat de formació técnica dels obrers i dels seus fills per tal de preparar-los per a les noves tasques que requeria la industria. El primer precedent d’una institució que es planteja la formació tècnica a la ciutat serà el Casino Industrial l’any 1862 i el 1863 es va fundar  l’Instituto Industrial de Sabadell, creat  per alguns dels principals industrials (Antoni Casanovas, Joan Sallarés, Pere Turull, Joan Gorina, Josep de Calassanç Duran, Pere Folguera, Juan Casanovas i Sallarés, Pere Bulbena, Antoni Serret, Domènec Buxeda, Josep Crehueras i Joan B. Corominas. Posteriorment es funda L’Escola Industrial i Mercantil el 1873. Paralel.lament El 1880 es fundà l’Ateneu de Sabadell,  on es crearen aules per a l’ensenyança de dibuix i pintura (origen de l’Acadèmia de Belles Arts) i on En Narcís Giralt i Sallarès establí una secció d’ensenyança de teoria de teixits i anà fent forat la idea d’establir una escola d’ensenyament tècnic professional i artístic. L’any  1888 es fa pública la demanda del Gremi de Fabricants i la Cambra de Comerç demanant al Govern una Escola Industrial. El mateix 1888 es crearà una “Secció segona d’Arts i Oficis de l’Ateneu de Sabadell” i es consolidarà l’ensenyament de la teoria de teixits introdint-se el 1890 classes de tecnologia. El 1898 s’introdueix l’ensenyament del dibuix en figura i aplicació de teixits a més a més de teoria de teixits, francès, anglès, dibuix lineal, geometria aplicada a la indústria i classes de mecànica. 

Al 1902, el Gremi de Fabricants i l’Acadèmica de Belles Arts, acorden constituir l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis amb l’ajut de l’Ajuntament i de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. La primera seu van ser uns locals del carrer Sant Antoni  que cedi la Caixa d’Estalvis de Sabadell i els estudis artístics van continuar a l’Ateneu. La nova escola era regida per un patronat i el règim econòmic era privat-subvencionat per les institucions que formaven part del patronat: Gremi de Fabricants, la Cambra de Comerç, la Caixa d’Estalvis, el Banc de Sabadell, la Cambra Agrària, l’Acadèmia de Belles Arts, l’Ajuntament, i el rectorat de Sant Fèlix.

El primer director del centre i un dels fundadors va ser el professor Narcís Giralt. Els primers estudis que es van impartir foren: Teoria de teixits, Dibuix general artístic, Pintura, Escultura, Matemàtiques elementals, Dibuix lineal geomètric, Perspectiva, Mecànica industrial i Física i Química industrials. 

El curs 1902-1903 l’Escola tenia  matriculats 217 alumnes i 7 professors amb un pressupost de 31.700 pessestes de l’època.

El fort creixement de l’Escola va fer que el 1904 s’instal.les en una nova seu la casa pairal dels Casanovas al carrer Sant Antoni (edifici de l’actual Museu d’Història).

L’any 1907 amb l’ampliació d’estudis i el creixement d’alumnes es veie la necessitat de disposar d’un edifici propi dissenyat pensant en els estudis que s’ensenyaven i les aules per fer practiques.

El projecte es va encarregar a l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats , el mateix de la seu central de la Caixa de Sabadell, que projectà el magnífic edifici modernista de la plaça del Mercat (actual seu de la Fundació i la Biblioteca de la Caixa de Sabadell). El projecte es començà a concretar amb l’adquisició per part de la Caixa de Sabadell d’algunes cases dels carrers de la Font i Sant Quirze per disposar del terreny necessari per a la futura Escola, L’obra s’acabà l’any 1910. La construcció de l’edifici anava a càrrec de la Caixa de Sabadell que cedia l’ús de l’edifici al Patronat de l’Escola a canvi d’un lloguer.

L’edifici modernista es va inagurar el maig de 1911 i fins l’any 1963 va ser la seu de l’Escola.

Al llarg de la década de 1910 i 1920 l’Escola va ampliar la seva oferta formativa s’introduí l’assignatura d’electricitat, el 1912/13 mecanografia o el 1917/18 anglès i alemany. El gener de 1918 s’inaugurà l’Escola de Cosidores de peces com una oferta docent destinada a les obreres tèxtils. Paral.lelament col.labora amb el projectes educatius professionals de la Mancomunitat de Catalunya.

El curs 1925, el patronat canviar l’estructura de l’Escola i va crear tres grups d’estudis: Ensenyaments generals, Ensenyaments industrials  i Ensenyaments Artístics. Posteriorment es creà el servei d’orientació profesional.

Entre 1927 i 1930 l’Escola lluità per mantener el seu carácter privat regit per un patronat i que no passes a ser declarat públic per la dictadura de Primo de Rivera. Finalment, l’any 1930 un reial decret declarava l’Escola de carácter privat, aconseguint salvar el caràcter propi de l’Escola i el seu model de gestió des de la seva fundació.

Els anys de la II República amb la restauració de la Generalitat van suposar una una forta embranzida pel món educatiu sabadellenc que intentà posar fi al dèficit històric en l’equipament escolar de la ciutat (el 1931 hi havia 8750 nens i nenes a Sabadell, dels quals només estaven escolaritzats 5381) i així es començaren a construir escoles (3 a Can Rull i 1 a la carretera de Castellar) i es planificaren tot un seguit d’actuacions que la guerra civil estroncà: la creació de guarderies – promocionades per la Lliga Laica Femenina-, la creació de l’Escola-jardí Decroly -pels infants amb disminució psíquica-, una Escola de Muntanya, un Institut-escola d’Ensenyament Secundari, un Institut Obrer -on puguessin cursar batxillerat les classes populars subvencionades per l’estat pel sosteniment familiar-, una Escola Central d’Idiomes, una Escola del Bosc a Can Feu, etc.

En aquest context l’Escola Industrial continuà la seva tasca docent guiada com sempre pel Patronat i assegurada la seva situació legal amb la declaració del 1930 de privada-subvencionada.

curs 1934/35 també es fan constar les diverses remodelacions efectuades al taller d’escultura, a l’aula de dibuix, a les classes de mecànica i electricitat i l’establiment de nous laboratoris de física i química i d’una aula d’arts decoratives

L’esclat de la Guerra canvià moltes coses. La dissolució de les organitzacions patronals passà el govern de l’Escola a l’Ajuntament que decidí el desdoblament de l’Escola en l’Escola Tèxtil, l’Escola d’Arts i Oficis i l’Escola Oficial de Comerç Valentí Almirall i, finalment, es contemplà la participació de l’Associació d’Alumnes i Ex-alumnes en el regiment de l’Escola. L’Escola, malgrat les dificultats continuà funcionant durant tota la guerra, sota la direcció d’Antoni Forrellad i Solà.

2ª part: Del franquisme a l’actualitat

En cop acaba la guerra l’any 1939 i amb la implantació de la dictadura de Franco, l’Escola continuà les seves activitats el mateix curs 1939/40, amb la reposició del Patronat, sota la presidència administrativa d’En Manuel Gorina, on el pes dels falangistes a l’Ajuntament i el paper de l’església en el nou règim marcaren la seva empremta). L’exili i la repressió també afectaren l’alumnat i professorat de l’Escola i, com en tots els àmbits de la vida social, s’imposà la prohibició estricta de l’ús del català. S’ha de remarcar que la jornada laboral s’allargà i que des del mes d’abril de 1939 es passà de 48 hores setmanals a 64 i mitja per als teixidors i de 42 a 48 hores per a les teixidores, la qual cosa no ajudava precisament als ànims dels obrers per assistir  els  vespres a les classes de l’Escola. A més als espais de l’Escola durant un temps  va acollir  el Col.legi de Batxillerat Leopoldo Rovira i durant el curs 1941/42 l’Escola Professional de Comerç. També acollí l’ Institut Laboral creat l’any 1951.També acollí L’Institut Ferran Casablancas  inagurat l’any 1952, aprofitant que la major part del dia l’edifici restava en gran part buit, donat que llevat de les cossidores i sargidores la resta d’activitats continuaven desenvolupant-se fonamentalment de 7 a 9 del vespre. Fins l’any 1959, en què s’inaugurà l’edifici propi del Ferran Casablancas continuà aquesta situación.

L’any 1959, en cumpliment de la llei de 1955, que regulava els ensenyaments professionals, l’escola Industrial passa a ser  Centre de Formació Professional Reconegut . Des d’aquells moments l’Escola va passar a impartir estudis d’Aprenentage, Oficialia i Maestria. En passar a ser un Centre Reconegut, l’Escola continuava depenent del Patronat, però la importància dels ajuts rebuts per part del Ministeri d’Educació fou cada vegada més gran per al funcionament ordinari del Centre.

A finals de la década de 1950, la necessitat d’espais per desenvolupar els diferents ensenyaments de l’Escola va fer que s’obtés per construir un nou edifici, modern i adaptat a les necessitats professionals del moment.

El 1958 la Caixa d’Estalvis de Sabadell adquirí per 8.500.000 ptes.(10.737.518’73 ptes. incloses totes les despeses) l’illa urbana que havia ocupat la fàbrica Manufacturas Carol, situada a l’altra banda de la plaça del Mercat. El 1960 el terreny fou adquirit pel Patronat i van començar les obres del nou edifici, inagurat el gener de 1963. El segon edifici (actualmente d’estudis de la ESO) va ser inagurat el 1967.

El curs 1965/66 s’impartí a l’Escola el Batxillerat Tècnic Elemental Administratiu per a noies, com a Centre Reconegut. El curs 1968/69 s’incorporà el Batxillerat Elemental per a nois. Amb la Implantació de la Llei d’Educació General Bàsica de 1970, es començà a impartir Batxillerat Superior (curs 1971/72). L’any 1970 s’havia aconseguit el reconeixement oficial com a Escola d’Ensenyament Mitjà de Grau Elemental, tant per a nois com per a noies, nombre d’alumnes matriculats a Batxillerat el curs 1972/73 era de 309. El curs 1971/72 l’Escola fou classificada com a Centre Ordinari per a l’experimentació de la nova Formació Professional en les branques: Administrativa, Electricitat, Electrònica, Tèxtil i Mecànica. L’Escola s’anava reorientant cap a la nova F.P. El mateix 1971 s’integrà a l’Escola l’Escola de Secretariat del C.I.C.F. 

El traspàs a l’Organització Sindical (1974) convertí l’Escola en un Centre exclusivament de F.P. Reglada i el Patronat va desaparèixer.

Amb la mort de Franco el 1975 comença una nova etapa històrica. El 1976 amb la dissolució de l’Organització Sindical franquista l’Escola va pas- passar a dependre de l’Administració Institucional de Serveis Socioprofessionals (Ministerio de la Presidencia) que es feu càrrec de la seva administració.

El 1978 es transferia la competència al Ministeri de Treball, sota la dependència directa del Instituto Nacional de Empleo i els estudis que s’impartien eren: Automoció (primer i segon grau de FP), Tèxtil (primer grau), Química (primer grau), Metall (Primer i segon grau), Delineació (primer grau), Delineació industrial i de la Construcció (segon grau), Electrònica (primer i segon grau), Fusteria (primer i segon grau), Electricitat (primer i segon grau) i Administrativa (primer i segon grau).

L’any 1983 es transferia l’Escola al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i es reconvertia l’Escola en institut de Formació Professional  i com a IES el 1995, amb ESO i Batxillerat, però amb una notable oferta de cicles formatius de grau mig i superior de Formació Professional, conservant així, l’esperit fundacional per molts anys.